Una settimana i cap a casa

Després de ja tres mesos i "pico" per terres toscanes, ja s'apropa l'hora de retornar al poble del meandre. Abans de l'immediat retrobament, però, los meus atents lectors i seguidors se mereixen una darrera entrada que expliqui els fets ocorreguts des de la partida de Francesco i Giuseppe fins al dia que ens ocupa, per tal d'aportar algun tipus d'informació clara i honesta sobre les desventures viscudes amb ells, arran de la diversitat de comentaris pejoratius que han degut comença a córrer per la Catalunya entorn d'algun dels dos personatges. Sí, en concret d'aquell de les perilles rares, mostatxos, arracades i que no va pujar a una avió. Però fixa't tu que no ho penso fer, així mos reservem les "patocdetes" per los dies de nadal. Un paràgraf per no dir res, quina pèrdua de temps i lletra. Amb tot, hi ha un motiu ocult per vosaltres que m'ha espenyat a fer-ho: l'ànsia de lectura del senyor Pipa, que sempre reclame lletra. Doncs aquí té, comerrrr.

Ara centrem-nos ja en escriure qualcosa de profit sobre les setmanes ja transcorregudes. Lo 26 de novembre va ser una data especial per dos motius. El primer, l'arribada de sir Oriol Massot a terres seneses. El segon, el partit de bàsquet d'eurolliga disputat entre el Montepaschi Siena i el FCBarcelona. Dos setmanes abans vaig anar a comprar les entrades per al sector ospiti, la qual cosa volia dir que suposadament estaríem en una zona on hi haurien alguns tiffosi vinguts de Catalunya per animar al Barça. Així doncs, Oriol, un amic alemany de nom Sebastian (que és de l'Inter pobre, al qual lo dia abans lo Barça de Guardiola se'l va menjar) i jo-Speedy mos vam dirigir a l'estadi. La sorpresa va ser que al sector "ospiti" estava ple d'italians, tot i veure's en mig molt dissimuladament una bandera catalana (d'un amic català de Siena anomenat Iago) i una del Barça. Hi havien 5044 persones: 5039 eren aficionats del Siena i 5 del Barça. Oriol i jo amb la samarra ben indossata. Tot i el resultat final de victòria blaugrana per 21 punts, els tiffosi del Siena es van comportar molt esportivament i fins i tot mos van felicitar per la victòria. Els dos dies posteriors al partit van consistir en fer turisme, festa i panxa per Siena i Firenze amb Oriol, que encara no havia tingut ocasió de baixar per la Toscana.

Ara solament em queda explicar lo "viatget" que m'he pegat del 3 al 9 de desembre aprofitant lo pont i algun dia més de "motius personals", durant el qual vaig visitar les ciutats de Mantova, Verona (les fotos de l'amfiteatre, per a que Pepe's i Blai se flipon, que esto les va; i la foto del balcó de Giulietta, per als monyes romanticons estil Reyes), Padova, Modena, Bologna i Parma. Això va significar també sortir per primera cop de la regió de la Toscana i "xafar" la Emilia-Romagna, la Lombardia i el Véneto. Com podeu comprovar he anomenat Padova. Aquesta ciutat era famosa fins l'any passat, entre altres coses, pel famós San Antonio de Padova. Tot i així, al arribar allà tota referència al sant semblava ser eclipsada per un tal San Giordi Burro, abundant pintades-graffitis amb una clara tipografia d'origen femení on es podien llegir coses com: Yordi, abbiamo bisogno dil tuo cazzo! Vogliamo un bukkake!

També he anomenat la ciutat de Modena, on a part del vinagre, aquest any hi podeu trobar també a l'erasmus flixanco Oriol Massot, a la casa del qual vaig estar invitat per passar-hi un dies. Vam visitar les ciutats de Bologna i Parma, practicant també la fórmula del turisme, festa i panxa. Merci Oriol per l'acolliment!

Aquí acabo l'entrada, que m'enredo massa. Mos veiem en una setmana per passar després tres setmanes a tope! Una abraçada a tots/es!!!