Va "xaxos" va!

Tot i que no us ho creguéssiu, cada dia passa per l'interior del meu cervell una veueta que, en to amenaçador, me diu: “Speedy, actualitza d'una vegada, cabró!”. A la veu no li falte raó en part, ja que no faig una actualització des de... “La visita de Blas! ”, direu alguns. Mentida podrida. La va fer ell sense que li demanés jo. Ai perdó, ell no. Va ser lo Gat de la Bassa 142. La meua última actualizaçao oficial data del 10 de desembre de 2009. Tenint en compte que ja tenim mig peu damunt del febrer, i que han passat abbastanze cose des de llavors, he decidit fer cas a la veu escrita que molt fidelment (i ràpidament), cada cop que hi ha una entrada, expressa un comentari lloador sobre les meues desventures. S'ha de dir que cadascun d'aquests comentaris també porta inclòs un missatge, on finament se'm anima a millorar la freqüència de publicació de les meves narracions, així com a afegir-hi més detalls, ja que a vegades no n'hi ha prou solament amb les fotografies. Després d'aquestes tres escasses línies definidores sobre la veu escrita, m'imagino que ja sabeu a qui em refereixo. Es tracta de gbr, l'autèntic. Ell és qui signa el comentari, però el seu ànim representa també el d'altres amistats i familiars del meu entorn que no disposen de facebook (on es pot trobar informació més actualitzada sobre mi), per la qual cosa el seu neguit es dispara quan porto més de 2 setmanes sense escriue naina. A tots ells (Pipa, l'Hermano&Aurora, Cesa, la Padrina, Tururú Raskallú, i altres més...) els hi desitjo un bon gaudi en la lectura d'aquesta nou recull d'anecdotaris speediencos. A tots los altres també eh.

El dia 10 de gener, després d'unes intenses vacances, finalment, i en molta mandra, vaig retornar a Siena. Allà m'esperava un fort fred, una setmana de classes i la preparació dels exàmens. Això podia semblar un inici de segon trimestre una mica decebedor. Tot i així, una esperada, però no concretada, visita de cinc dies va alegrar lo que havien de ser uns dies bastant avorrits. Es tracta, leidisanjentelmans, del Governatore de la Bassa les Clotxes, el famós Blas! Els dos primers dies els vam dedicar a voltar, menjar i beure per Siena, veient-la quasi al cento por cento. Visitàrem llocs d'interès com el Duomo, la Pinacoteca Nazionale, i també pujàrem enèrgicament les 505 escales que mos van portat fins al punt més elevat de Siena: el campanar de la Torre del Mangia (102 m). Des d'allà vam llençar el primer eeeeeeehhh del viatge. L'endemà, i relativament aviat, vam fer lo viatge a Firenze, portant a Blas als clàssics emplaçaments ja visitats per Cesa, Pepe's i Oriol (Santa Maria Novella, Duomo, Piazza della Signoria, Ponte Vecchio...). Tot i així, hi ha dos punt del giro que vaig fer en Blai que difereixen del fet pels galants nois anteriorment nomenats. Un és de caire cultural, i és la visita a la Galleria degli Uffizi. L'altre es tracta del punt zenit del viatge: l'adquisició d'una bella gorra per part de Blai, i d'un senyorial barret estil delnido per part meua. Les fotografies realitzades amb aquests dos complements van guanyar en glamour i, perquè mos hem d'enganyar, en frikisme. Se'm oblidava puntualitzar que des de dalt de la Cupola de Brnueleschi va tenir lloc el segon eeeeeeehhh.

Com ja ve sent tradicional des del “fatídic” incident de Cesa amb Ryanair, està estipulat que l'última tarde de la visita es fa un viatge a Pisa, on hi ha temps de sobra per visitar el Campo dei Miracoli, i es dorm allà a un bell hostal. D'aquesta manera, el 23 de gener al matí Blas va agafar sense cap patiment l'avió de retorn cap al seu regne de la Bassa. S'ha de dir que totes les visites aftercesa sempre han mostrat la seva gratitud cap a l'ara anomenat “príncep dels ninis”, pronunciant tendres frases com: menos mal que va vindre ell primer, d'esta manera ia sabem que lo bus de Siena a l'aeroport no arribe ni de xiste a temps. Certo Matías és l'únic que s'hi pot afegir.

.

Després de la marxa de Blas, van venir dos setmanetes sense classe, però amb estudi domèstic i bibliotecari. També va haver-hi temps per sopars. Malauradament, però, eren sopars d'acomiadament, ja que moltes de les amistats “internacionals” que he fet a Siena retornen al seu país d'origen de cara al segon quadrimestre. El següent episodi destacat ja va ser lo Carnevale di Venezia, on vaig estar-hi del 6 al 8 de febrer. Tot i ser tres dies, no vaig poder anar a tot arreu on volia, però l'experiència va estar molt bé. La ciutat és impressionant, lo del carnaval fa gràcia, i lo que no me fa tanta gràcia són les grans aglomeracions de gent. La vidíssima de persones. Entre tanta people, però, va haver temps per coincidir en les amigues flixanques Andrea i Carola, les quals també havien anat a passar uns dies a la capital del Véneto.

Després del giro veneziano ja va arribar per fi la data del 15 de febrer, quan vaig fer el primer examen, i superat sense problemes. Com que tenia una gran dosi de felicitat damunt, al cap de dos dies vaig prendre la decisió de fer un viatge en plan Lucky Luke a ROMA, la città eterna, que encara no havia estat mai trepitjada per Speedy. A les 7.30 del matí sortia lo bus que me portava de Siena cap a Roma, arribant-hi amb un cert retard cap allà les 11. La meua motivació de cara a la visita de tal noble ciutat va disminuir una mica al arribar a l'estació de busos: un lloc ronyós i apartat de qualsevol monument identificable. Tot i això, em van informar que s'havia d'agafar un metro i en pocs minuts seria al “centre”. D'entre les diverses parades on baixar vaig optar per la del Colosseo. Com no. Baixo del metro sonant-me per dins la cançó de Gladiator, motivant-me cada cop més... però al començar a pujar les escales de sortida tota banda sonora va quedar anul·lada per l'estrident so dels altaveus de l'estació, pels quals sonava la “cançó” aquella de a want you know me que els mestres reaggetoneros Pipa&David meet Sans'32 coneixen tan bé. Ma vaffanculo! Un moment tan crucial com és la primera contemplació del Colosseo amenitzat per això. Això va ser la taca fosca de l'espidició, perquè la resta va ser impressionant. Roma és una animalada. Vero, Pepe's i Bla's? No obstant anar-hi sol per un dia, a ritme speedy vaig poder visitar (exteriorment) l'anomenat Colosseo, el foro, a Piazza Venezia, el Pantheon, la Piazza Navona, lo Vaticano, les places del Poppolo i Maggiore (ai no, que a Roma se diu de Spagna), la Fontana di Trevi (on hi havien exposats uns gaiumbos de Manteka), l'església barroca de San Carlo alle Quatrro Fontane i per rematar, una de les primeres basíliques de Roma, la de Santa Maria Maggiore.

Fins avui, 21 de febrer, tot això és lo més destacat que m'ha ocorregut. Demà començaré ja les classes del segon quadrimestre, al dia 12 ja ve mon cosí Eloi en la novia, i al 25 de març ja tornaré per vacances. Eto è mu rapido tio! Certo di sì.

Un'abraçada a tutti!

PD: si és massa llarg, millor no us queixéssiu. Qui sap quan tornaré a actualitzar.

PD2: a partir de l'1 de maig hi ha vols Reus-Pisa i viceversa. Ja ho sabeu.